El virgo de Vicenteta VS La vida es sueño

L’obra de Calderón de la Barca La vida es sueño, típica tragicomèdia del Barroc estrenada en 1635, està nodrida d’interessants elements hindús, perses, judaics i grecs. És inevitable trobar-hi el paral·lelisme entre el mite de la caverna de Plató i la situació en què es troba Segismundo. Després dels 101 primers versos, el lector topeta el monòleg que Segismundo pronuncia just en el moment en què Rosaura i Clarín entren en la cel·la on està empresonat.

Josep Baldoví no va poder evitar la temptació de parodiar aquest monòleg en El virgo de Vicenteta i el alcalde de Favara (sic.), sainet satírico-pornogràfic editat en 1845, i escrigué el famós monòleg de Vicenteta de manera paral·lela al de Segismundo.

Ací mostrem les tres primeres dècimes de cada monòleg, transcrits literalment, on es posa de manifest el paral·lelisme esmentat. Simplement, una curiositat relacionada amb un dels primers llibretistes fallers.

Premis de teatre 2011-2012

Es posa de manifest la incompetència i la mala bava del jurat de la VI edició del certament de teatre en valencià a Borriana

En l’article de baix comentava que hi ha guardons fallers que no tenen cap mèrit perquè han estat atorgats per un jurat incompetent. I això és el que ha tornat a ocórrer amb els premis de la VI edició de teatre en valencià. Qui es gita amb xiquets, s’alça pixat.

Dels membres del jurat, només conec Santiago Ríos Guinot, que, segons em van dir, es va oferir a exercir la tasca avaluadora, i les falles van acceptar l’oferta perquè no hi havia més opcions. L’element en qüestió ha demostrat, mitjançant les obretes en què ha tingut alguna cosa a veure, que no té ni idea de teatre, tal com ja havia augurat en el llibret de La Vila de 2012 (quede clar que en aquest moment no pertanc a aquesta comissió). El fet de practicar alguna tasca unes quantes vegades no significa que hi tingues competència, atés que hom pot passar-se la vida fent una cosa, però malament. I aquest és el cas.

D’altra banda, no es comprén el text de l’acta si no s’accepta que el jurat, protagonitzat per Ríos, ha actuat de mala fe, cosa que també havíem augurat.

Per tant, els premis d’enguany no han estat acompanyats per cap mèrit i l’única cosa que se’n dedueix és que el jurat ha anat a fotre a alguns en concret. No obstant això, l’única cosa que ha aconseguit ha sigut posar en evidència la mala bava i la incompetència.

La incompetència es pot acceptar, però la mala bava fa sentir pena envers aquells que la tenen.