Els orígens de les desfilades cal buscar-los
en les celebracions festives ancestrals i en les mostres de poder militar
properes a la prehistòria, per la qual cosa no es pot establir una data inicial
d’aquesta classe d’esdeveniments. Però sí que hi ha constància del costum
valencià de festejar els esdeveniments més importants amb desfilades i
cavalcades. De fet, el dilluns 21 de juliol de 1681, a les 6 de la vesprada, es
va celebrar una cavalcada en honor a l’inici de la tramitació d’expedients per
a la beatificació de l’arquebisbe de València en Juan de Ribera. Fou una
desfilada que començà en el Col·legi del Patriarca i que acabà en el Palau de
l’Arquebisbe, on es lliuraren les lletres remissòries que havien arribat des de
Roma per a iniciar l’expedient de beatificació. No faltaren la música, les
cavalleries, els estendards, el vol de campanes, la noblesa i el poble, el
xocolate calent i els dolços.
També es va celebrar una cavalcada per a
inaugurar la primera fira de juliol el dia 21 d’eixe mes de 1871, que responia
a una proposta de l’ajuntament plantejada el 12 de desembre de l’any anterior
amb l’objectiu que, després de les corregudes de bous de les festes de Sant
Jaume i Santa Anna no quedaren els carrers buits de gent, atés que el comerç
n’eixia perjudicat. Tanmateix, la festa estigué il·luminada a gas perquè la nit
no fóra un impediment per a continuar gaudint d’ella i de tots els productes que
s’exposaren i vengueren en el passeig de l’Alameda.
Tot i això, caldria esperar fins a 1891 per
a celebrar la primera batalla de flors de València amb les connotacions que
iniciaren els costums actuals. L’esdeveniment també tingué lloc al passeig de
l’Alameda durant la fira de juliol i consistí en una desfilada de carrosses
adornades amb flors, des de les quals les jòvens intercanviaven flors amb el
públic, serpentina i confetti.
A Borriana trobem els antecedents de la
batalla de flors en 1956, durant l’alcaldia de Joaquín Urios Planelles. Aquell
any es decidí des de l’ajuntament suprimir els bous al carrer, malgrat el
descontent d’un sector de la població, per això Juan Musoles Fandos explicà en
les pàgines del Burisana que aquesta iniciativa afavoria la millora de
les festes misericòrdies, ja que es podrien instaurar jocs florals,
representacions teatrals a l’aire lliure o una batalla de flors, tal com es
feia a València. Però calgué esperar fins a setembre de 1958 per a celebrar-ne
la primera. L’acte es va incloure en el programa de les festes de la
Misericòrdia i se celebrà el diumenge dia 7 a les sis de la vesprada. Fou
patrocinat per l’ajuntament i estigué organitzat per la Junta Local Fallera,
entitat que presentà dues carrosses. Els barris van aportar 12 carrosses. La
cavalcada començà en el passeig Sant Joan Bosco i continuà per l’avinguda Primo
de Rivera, carrer Indústria i plaça de Calvo Sotelo. La batalla de flors i la
inauguració de la Llar Fallera el dia 1 de juny de 1958 foren les grans novetat
d’aquell any.
A partir de 1958, doncs, se celebraria a Borriana la batalla de flors
per a completar la programació de les festes de setembre, en la qual no
participarien només les comissions falleres i la Junta Local Fallera, sinó que
s’hi afegiren altres entitats de la ciutat, com ara bancàries, comerços o el
C.D. Burriana. Les haques, engalanades, arrossegaren la carrossa corresponent a
la Junta Local Fallera, on la Fallera Major i la seua cort d’honor llançaren
confetti i serpentines, i les que presentaren les altres entitats amb belles
jòvens del poble que hi tenien relació. L’èxit fou tal que l’any següent se
celebrà de nou la batalla de flors i se n’encarregaren les comissions falleres,
que són les associacions que garanteixen l’èxit continuat de les festes de
Borriana. Al poc, s’utilitzà el paper ceba per a confeccionar les carrosses.
No hay comentarios:
Publicar un comentario