Batalla de Flors

Els orígens de les desfilades cal buscar-los en les celebracions festives ancestrals i en les mostres de poder militar properes a la prehistòria, per la qual cosa no es pot establir una data inicial d’aquesta classe d’esdeveniments. Però sí que hi ha constància del costum valencià de festejar els esdeveniments més importants amb desfilades i cavalcades. De fet, el dilluns 21 de juliol de 1681, a les 6 de la vesprada, es va celebrar una cavalcada en honor a l’inici de la tramitació d’expedients per a la beatificació de l’arquebisbe de València en Juan de Ribera. Fou una desfilada que començà en el Col·legi del Patriarca i que acabà en el Palau de l’Arquebisbe, on es lliuraren les lletres remissòries que havien arribat des de Roma per a iniciar l’expedient de beatificació. No faltaren la música, les cavalleries, els estendards, el vol de campanes, la noblesa i el poble, el xocolate calent i els dolços.

També es va celebrar una cavalcada per a inaugurar la primera fira de juliol el dia 21 d’eixe mes de 1871, que responia a una proposta de l’ajuntament plantejada el 12 de desembre de l’any anterior amb l’objectiu que, després de les corregudes de bous de les festes de Sant Jaume i Santa Anna no quedaren els carrers buits de gent, atés que el comerç n’eixia perjudicat. Tanmateix, la festa estigué il·luminada a gas perquè la nit no fóra un impediment per a continuar gaudint d’ella i de tots els productes que s’exposaren i vengueren en el passeig de l’Alameda.

Tot i això, caldria esperar fins a 1891 per a celebrar la primera batalla de flors de València amb les connotacions que iniciaren els costums actuals. L’esdeveniment també tingué lloc al passeig de l’Alameda durant la fira de juliol i consistí en una desfilada de carrosses adornades amb flors, des de les quals les jòvens intercanviaven flors amb el públic, serpentina i confetti.

A Borriana trobem els antecedents de la batalla de flors en 1956, durant l’alcaldia de Joaquín Urios Planelles. Aquell any es decidí des de l’ajuntament suprimir els bous al carrer, malgrat el descontent d’un sector de la població, per això Juan Musoles Fandos explicà en les pàgines del Burisana que aquesta iniciativa afavoria la millora de les festes misericòrdies, ja que es podrien instaurar jocs florals, representacions teatrals a l’aire lliure o una batalla de flors, tal com es feia a València. Però calgué esperar fins a setembre de 1958 per a celebrar-ne la primera. L’acte es va incloure en el programa de les festes de la Misericòrdia i se celebrà el diumenge dia 7 a les sis de la vesprada. Fou patrocinat per l’ajuntament i estigué organitzat per la Junta Local Fallera, entitat que presentà dues carrosses. Els barris van aportar 12 carrosses. La cavalcada començà en el passeig Sant Joan Bosco i continuà per l’avinguda Primo de Rivera, carrer Indústria i plaça de Calvo Sotelo. La batalla de flors i la inauguració de la Llar Fallera el dia 1 de juny de 1958 foren les grans novetat d’aquell any.

A partir de 1958, doncs, se celebraria a Borriana la batalla de flors per a completar la programació de les festes de setembre, en la qual no participarien només les comissions falleres i la Junta Local Fallera, sinó que s’hi afegiren altres entitats de la ciutat, com ara bancàries, comerços o el C.D. Burriana. Les haques, engalanades, arrossegaren la carrossa corresponent a la Junta Local Fallera, on la Fallera Major i la seua cort d’honor llançaren confetti i serpentines, i les que presentaren les altres entitats amb belles jòvens del poble que hi tenien relació. L’èxit fou tal que l’any següent se celebrà de nou la batalla de flors i se n’encarregaren les comissions falleres, que són les associacions que garanteixen l’èxit continuat de les festes de Borriana. Al poc, s’utilitzà el paper ceba per a confeccionar les carrosses.