El teatre


Durant les primeres dècades de falles a la nostra ciutat, les comissions organitzaven sovint sessions teatrals que, a banda de proporcionar moments de bon humor en els assaigs, servien per a obtindre una quantitat econòmica amb què afrontar les despeses dels exercicis fallers. En aquelles èpoques de la primera meitat del segle XX, l’oferta d’oci era bastant limitada i les obres teatrals sempre eren ben rebudes per un públic que trobava en elles una de les millors ocasions per a passar una bona estoneta.

La primera representació teatral fallera enregistrada en un document correspon a l’any 1944. Tant agradava el teatre que un dels primers actes que el 22 de febrer organitzà la recent creada Junta Local Fallera fou un acte en el Teatre Casares amb la col·laboració de la falla dels carrers de Borriana i Mestre Gozalbo de València, entitat que era fallera d’honor de la nostra ciutat. La comissió valenciana obrí l’espectacle amb la comèdia La rosella i la Junta Local s’uní a la representació amb l’obra còmica La bellesa fallera de Paco Barchino. Després, hi hagué concert i lliurament de pergamins.

També era costum representar obres teatrals per a amenitzar les presentacions de les falleres. Així, doncs, la Junta Local Fallera n’organitzà una en 1944 amb motiu de la presentació de les falleres majors de cada falla, a la qual calia assistir comprant una entrada. Aquell dia, abans de la presentació fallera, es representà l’obra La mala memoria, original de Abati i G. Álvarez, i la sarsuela La dolorosa, amb música del mestre Serrano i interpretada per la companyia lírica Maestro Bretón.

Ja en el segle XXI, el Centre Espanya recuperà la tradició sainetista, a la qual s’uniren altres falles, com ara Caçadors, Ravalera o Vila, durant els anys següents.

En l’actualitat, una època vessant de recursos lúdics d’allò més dispars, encara queda gent convençuda que els projectes en comú, com la representació d’un sainet, és una de les opcions d’oci més gratificant, culturals i formatives que es poden assaborir, per la qual cosa els vilers de Borriana aprofitaren l’any passat el sainet Escenes borrianeres escrit per Xavier Ferrer. L’obra, dirigida per Julián Arribas i interpretada per fallers de la comissió obtingué el premi a la millor direcció, el premi al millor sainet i el premi a la millor actriu de repartiment, que va rebre Meritxell Navarro.

Enguany, la Vila vol repetir l’experiència amb el sainet L’enigma del lacasito, escrit i dirigit per Julián Arribas i interpretat per fallers de la comissió. L’obra, en vers i amb la combinació del suspens de la novel·la negra i la gràcia del sainet, satiritza les relacions entre el Purgatori i la Terra mitjançant el misteri de la mort de Pasqual “l’Empinat”, qui ha passat a millor vida sense que “l’ull que tot ho veu” haja pogut valorar el fet per haver estat víctima, precisament, d’un mal d’ull, de manera que els funcionaris del Purgatori hauran d’esbrinar si Pasqual mereix anar al cel o a l’infern.


Julián Arribas, 2009

No hay comentarios:

Publicar un comentario