A València,
l’ofrena de flors a la Verge va nàixer en 1945, any en què es plantaren 138
falles a la capital i 50 més en altres poblacions, de les quals destacà
Borriana amb 10 monuments majors, potser 11, i una quinzena de falles infantils.
L’ofrena de
València a la Verge dels Desemparats tingué lloc després de l’acte de recepció
de la nau fallera “J. J. Sister”, que anà des del port fins a la Basílica de la
Verge dels Desemparats per a realitzar una ofrena floral a la patrona. Fou l’any
en què també es creà el “Bunyol d’Or”.
A Borriana, però,
l’acte de l’ofrena va nàixer de manera extraoficial. En 1944, les falleres
mateixes organitzaren una desfilada que va culminar dipositant un ram de flors
als peus de la Verge del Carme. Eren els anys d’aprendre de faller, de
descobrir a poc a poc totes les possibilitats de la festa, i aquelles falleres,
capitanejades per la fallera major del poble Vicentita Miró, foren les pioneres
en l’oferiment floral que, anys després, esdevindria un dels actes més emotius
de la festa, tot i que l’ofrena es faria a la patrona, la Verge de la
Misericòrdia.
En 1945, la falla
del barri Sant Blai organitzà una missa que tingué lloc a les 8:30 del matí en
l’església de Sant Blai, acte al qual assistiren les falleres del barri i
xiquets i xiquetes vestits de llauradors, i en acabar la missa, les falleres
feren una ofrena floral a Sant Josep.
L’ofrena, encara extraoficial, s’instaurà a
poc a poc en el món de les falles. En 1947, la comissió fallera de la Societat
de Caçadors va fer una festa religiosa el diumenge 16 de març a l’Església dels
Carmelites, a la qual assistí el tenor Francisco Bosh, qui interpretà alguns
cants religiosos, representants de les distintes comissions, membres de la
Junta Local fallera i la fallera major de la ciutat, Rosita Traver, amb les
seues dames d’honor. Acabada la celebració, les falleres dipositaren uns rams
de flors sobre l’altar, de manera que l’acte acabà amb una ofrena floral.
El vessant espiritual de les falles havia
agafat força per la referència de Sant Josep i per la religiositat dels anys de
franquisme. Les falleres assistien a una missa fallera i obsequiaven la Verge
amb rams de flors en l’interior de l’església, fins que en 1960, essent Pepe
Esteve l’alcalde de la ciutat, es decidí traure l’ofrena a l’aire lliure i
instaurar l’acte de manera oficial, esdeveniment per al qual Ortells
confeccionà un tapís amb la imatge de la Misericòrdia.
El tapís va nàixer a Borriana en 1959, tal com explicà
Palomero en el llibret del Club 53 corresponent a l’any 2007, “amb motiu de la
celebració de la Festa de les Espigues de l’Adoració Nocturna Espanyola”.
L’obra, dissenyada per Ortells, es va col·locar junt a la sucreria La Palma, on
s’oficiaria una missa a l’aire lliure. L’any següent, l’artista local tornaria
a confeccionar-ne un per a celebrar la primera ofrena a l’aire lliure.
S’empraria per primera vegada el paper ceba i l’obra es col·locaria contra la
façana de l’església dels Carmelites.
En 2007, el Club 53 inclogué un magnífic estudi sobre els tapissos i les carrosses de les batalles de flors
signat per Josep Palomero on hom pot trobar-ne una informació privilegiada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario